AGENDA NOIS!

Aquest proper divendres a les 19:00h tindrem un showcase de Quimera Records amb els concerts de More i The Raymond Williams Incident.

I dissabte a les 13:00h farem un vermut per presentar "Pan y Música" el nou 7" de Pigmy.

Divendres 31/01/2014 a les 19:00h.

Torna l'escuderia Quimera Records a la botiga! Aquest cop amb dues bandes tan personals com More i The Raymond Williams Incident. Una bona oportunitat per conèixer de primera mà com se les gasten els de can Quimera. 

Aquí us deixem més info dels artístes que tindrem en directe.

MORE

Cantautor i poeta de terres maresmenques. Fill del Masnou i arrelat al sector Ocata aquest artista pluridisciplinar s\'afegeix a la família Quimera amb una obra mestra 1977. Vint cançons, dues cares i sense més títols que els nombres correlatius de cadascun dels temes...dues desenes de pedaços emocionals. Un disc bilingüe on Josep More comparteix en primer pla la seva història més roent. A flor de pell.

THE RAYMOND WILLIAMS INCIDENT

“Vaig començar a tocar quan el meu avi es va trobar una guitarra a un contenidor, una guitarra que encara tinc. Al cap d\'uns mesos vaig començar a tocar a un grup que encara existeix que es diu Babilònia, on vaig fer de guitarra solista. Vaig marxar i vaig muntar, junt amb d\'altre gent, una orquestra d\'estiu que es deia Addaia\'s Band, i vam estar tot l\'estiu tocant per Menorca. Després vaig fer un grup de punk que es deia Idee Fixe però no vam fer gaire res. Vaig gravar un primer \"disc\" jo sol a casa amb un grup imaginari que es va dir Belfast, però no en vaig fer mai res. Alguns amics el tenen i ja està. D\'això deu fer ara uns 8 anys. Després d\'Idee Fixe ja no vaig fer res seriosament fins que fa tres anys vaig començar a tocar per bars de Barcelona, després vaig muntar Lady Gagarin que vam aconseguir ser quarts al concurs Emergenza 2012 però com que els meus companys tenen molta feina i no podem assajar mai vaig decidir gravar unes altres cançons que tenia i fer The Raymond Williams Incident. Pel que fa a The Raymond Williams Incident, m\'ho plantejo com a un projecte on, com que sóc jo sol, puc fer el que vulgui. Començar per un \"disc\" més acústic i amb toc folk i després ja es veurà, algunes cançons noves que ja tinc són més rockeres. És a dir, el projecte surt de cançons que o no quadraven amb l\'altre grup o que vaig fer expressament.

Extret de: http://www.quimerarecords.com/home/

Dissabte 01/02/2014 13:00h

Per aquest dissabte us avancem una de les presentacions que tindrem pel mes de febrer, que serà guapo de collons.

Al tantu que farem un vermutaquen a les 13h per presentar "Pan y Música" el single avançament del proper disc Pigmy "Hamsterdam" (Hurrah! Musica 2014). Darrera de Pigmy trobem a Vicente Maciá "Willy", ex-guitarrista i cantant de Carrots. Aixó vol dir que passarem una bona estona plena de pop, discos, vermut, patetes i olives. 

Veniu que serà maco!

Una petita tonteria

A vegades penso que els grups que més m’han agradat al llarg de la vida son aquells dels quals m’he comprat tota la seva discografia en CD i en Vinil. Si, en els dos formats. El mateix disc, és de malalt, però se que no soc l’únic… espero. Un d’aquests grups és El Petit de Cal Eril. Des d’aquella primera maqueta “Per que es grillen les patates”, que més tard es va editar en vinil fins “La Figura del Buit”. Les Sargantanes al Sol només es va editar en cd… de moment.

Si a més, es combina la locura dels discos amb la de seguir a l’artista el màxim de concerts possibles, estem davant d’un cas claríssim de: banda de la meva vida. Sé que pot semblar exagerat, perquè les bandes de la vida de cadascú acostumen a ser grups molt bèsties dels que es publiquen milions de llibres amb fotos i tot això. Però a mi m’és igual.

Em va pillar tard ho de montar un grup de música, va ser cap el 2007 quan durant una borratxera bastant bèstia vam decidir amb un amic, el Josep, de fer un grup. Aquell any ens vam fotre pel MySpace (si, abans el my space estava de puta mare) i vem descobrir un munt de bandes que feien unes cançons increïbles. Una d’aquestes bandes era El Petit de Cal Eril, em passava el dia escoltant aquelles cançons que tenien allà penjades, “Tornaràs” , “No, no, no”, “Mel”. Fins que un dia vem decidir anar-los a veure a l’Heliogabal.

Joder, va ser una passada, eren boníssims. Els hi vaig pillar la maqueta i els seguíem del rotllo molt fans per tots els concerts.Una vegada vam tornar d’un concert que van fer al BocaNord, que per cert va sonar increïblement bé, vam arribar pel matí a casa i vam fer una versió tajats de “Mel”. Encara borratxos li vam enviar a en Joan Pons, que pensaria: quins tarats aquests, es veu que li va fer gràcia jejeje.

Mica en mica el Petit s’anava fent gran, i els concerts estaven plens, i la gent es sabia les cançons, i va gravar Les Sargantanes al Sol, i després es va enfonsar amb “Vol I Dol” del que penso que es una puta obra mestra. Pel que sembla es va quedar atrapat en aquell disc, fins que aquest passat 2013 va publicar “La Figura del Buit”, una llonganissa enorme de 17 talls de la que pots anar menjant mica en mica cada dia i no cansa.


Ara, que vingui a tocar en un lloc tan gran i especial com el Casino de l’Aliança del Poblenou ens flipa molt. És com tancar un cercle que ens hem inventat nosaltres, i que no sabem quin sentit té. Al nostre puto rotllo, en plan... part de la culpa que existeixi Ultra-Local Records és per les seves cançons, que vingui a prop de casa a fer un concert especial... doncs... ...e... no sé una olla que ens hem fet amb la Carme. Que serà molt emocionant, vamos.

Estramoni | El Petit De Cal Eril from Tots Sants on Vimeo.


El Petit de Cal Eril estarà en concert el 7 de Febrer de 2014 al Casino de l'Aliança del Poblenou a partir de les 21:00h. Podeu comprar les entrades pel Telentrada, a Bankrobber o a Ultra-local Records.

Jordi Calvet en concert. 24/01/2014

Portem uns dies escoltant "Sota la Pell" primer disc de Jordi Calvet, canta-autor barceloní de gran sensibilitat. El disc ens porta del folk al jazz d'una manera intacte. Podríem assegurar que és un disc molt treballat, en el qual, en Jordi cuida i mima cada un dels detalls que hi trobem. Moltes ganes d'escoltar en directe les seves cançons, la cosa promet i molt.

Jordi Calvet - Tres voltes de bufanda al coll from Jordi Calvet on Vimeo.

Jordi Calvet en concert
A les 19h a Ultra-Local Records, Pujades 113, Poblenou.
Entrada gratuïta.

menta y agua,historias de la buena vida

Discos de Kirlian acaba d’editar el seu segon llibre. Després d’aquell LK01 “Ilustrando el Underground” de Javier Castro ara ens posen les dents llargues amb una petita joia limitada a 150 còpies “Menta y Agua, Historias de La Buena Vida”. I nosaltres que ens alegrem. Per fi algú es decideix a publicar una biografia amb diferents punts de vista i fet amb carinyu d’una de les bandes més importants de l’indie patrio: La Buena Vida.

El llibre està dedicat a la banda i podreu trobar les vivències de diferents persones a propòsit dels discos, concerts i cançons del grup basc. Nosaltres aprofitem per explicar-vos com els vem conèixer i com encara ens acompanyen  en el nostre cor. Si, en el cor. En aquell cor laberíntic de la portada del Hallelujah! (Siesta, 2001) que ens va enganxar i enamorar des del primer moment.

Recordo que durant aquells anys (principis del 2000) llegia bastantes revistes especialitzades i em passava hores a la Biblioteca de Xavier Benguerel, on tenien una bona col·lecció de cds, escoltant discos. Una tarda vaig agafar el cd d’Hallelujah! De La Buena Vida, un grup del que sentia parlar molt però havia escoltat molt poc. Realment escoltava molt poc indie nacional en aquells moments i vaig agafar el cd amb un cert prejudici. Però recordo molt aquell primer moment, aquella primera escolta. Va ser un plaer enorme. 

M’encanta recordar un disc per aquella primera escolta i amb Hallelujah! Encara guardo el moment. Hostias quina tristesa amb aquella obertura “Los Vientos” , quin disc més fotut, però alhora maco. Coses que et van passant a la vida i van  trobant la seva cançó en aquest disc.

Pocs dies després em vaig comprar el CD a Discos Revolver , li vaig deixar a la Carme i utilitzàvem “Que nos va a pasar” a cinquanta mil recopilatoris pels amics i per nosaltres mateixos. Aquell disc sempre està allà. Jo sóc dels que quan està trist es posa discos tristos, no se si és una mena de masoquisme, o disfrutar de les coses fotudes i tristes. Al final la música ens permet aquestes coses tant macabres. Finalment volem recordar aquell concert que va tenir lloc a l’Auditori del Fórum en una edició (no recordo quina) del PrimaveraSound, d’on vem sortir amb la llagrimeta als ulls desrpés d’un final més que emocionant. I és que quan algo toca la fibra, ho fa amb el cor.

Vetllades amb la Virgili

Aquest passat dimarts vem estar recomanant coses maques al Cbaret Elèctric amb la Montse Virgili.
Tot amor.

DISCOS QUE HEM RECOMANAT DURANT EL 2013

Doncs si nois, ja ha passat el 2013, any que recordarem tota la vida gràcies a vosaltres, així... sin exagerar.

Ens vam negar a fer una llista dels millors discos de l'any perquè considerem que les llistes aquestes son una mica rares de fer, però no podem amagar les recomanacions que hem fet durant aquest any en els nostres butlletins semanals.

D'aquesta manera, i seguint el consell d'un amic del facebook hem decidit penjar el llistat de discos recomanats durant el 2013 per ordre d'aparició. Esperem que descobriu o redescobriu alguns dels nostres discos preferits.

És un orgull tenir la botiga plena de discos tants bons com:

Univers "La Pedregada" EP (Famèlic, 2013)
Nosaltres estem molt anganxats a aquest EP, és realment una meravella de soroll, si t’agraden els primers discos de Crystal Stilts t’agradarà.

Sagrada Família "Del Aneto al Mulhacén" EP 7"
Sagrada Familia es presenta amb un EP amb quatre cançons enormes, plenes de cordes i aire fresc. Unes lletres i melodies que atrapen des de la primera escolta. Un petit però gran disc prometedor. Només disponible en vinil 7".

The TransistorArkestra "The Transistor Arkestra" (Philatelia Records, 2013)

Volem donar la benvinguda a un nou segell a la botiga. Es tracta del segell tarragoní Philatelia Records, que han editat alguns singles i ara presenten un album CD: The Transistor Arkestra. Una proposta experimental marcada pel kraut-rock amb sons analógics. Un safari psicodélic i àcid. Molt bon disc.

Ós Bru "Ós Bru" (Zeppo Records, 2013) Volem recomanar, i molt, el primer disc d'Ós Bru. Folk experimental que pot recordar a grups com Sigur Ros. Però diuen més coses que els islandesos. El disc té una certa èpica però encara no sabem perquè sona proper i senzill, i aquesta barreja ens encanta.

The suicide of western Culture "hope only brings pain" (irregular, 2013)Aquest disc els ha de consolidar com una de les millors bandes de música electrònica a la resta del món. Post-Rock a màquina, segueixen lo-fi i analògics però amb una serenor més electrònica.
Un disc brutal!

Gasca "Suerte" (Discos de Paseo, 2013)

Recordeu allò que deia el protagonista de Alta Fidelidad "escucho canciones pop porque estoy triste? o estoy triste porque escucho canciones pop?". Suerte és pop en estat pur. La greu veu de Carlos Andreu us endinsarà a les seves catacumbes personals, deixant sempre que passi aire i un gran forat per on entra, de tant en tant, algo de llum.

The Saurs "Bring Me Fog" EP (Auto-Editat, 2013) Estem encantats de tenir aquest disc a la botiga. Primer perquè és una canya. És un disc directe, sense complicacions. PAM! en toda tu cara. Són quatre temazos punk-garatge que us deixaran amb ganes de més.

I segon, perquè s'han currat un cd fet a mà, que és de les coses més guapes que estan passant per la botiga.

El Petit de Cal Eril  "La Figura del Buit"  (Bankrobber, 2013).
Ja tenim en format CD i Doble LP el nou disc d'El Petit de Cal Eril. Un bon grapat de cançons lluminoses on Joan Pons s'hi sent agust amb el nou format de banda i fa sentir la seva veu amb més llibertat. Un disc que millora quan més l'escoltes i descobreixes una a una les 17 cançons que formen La Figura del Buit.

És "d'aquelles coses que et fan sentir lliure, per només aquestes val la pena viure".

Thesauros "Index"  (auto-editat, 2013)
 Aquesta setmana us volem recomanar un disc a mig camí del metal i el grunge. Un disc molt ben gravat malgrat la seva auto-edició i que juga amb els límits dels dos estils. A nosaltres ens va convèncer des de la primera escolta.

Daniel Puente Encina "Disparo" (Polvorosa, 2012)
Primer disc en solitari deDaniel Puente Encina, component de la mítica banda de punk Pinochet Boys. El músic xilé, establert ara a Catalunya, ha creat un disc que combina la guitarra elèctrica i la percusió de forma magistral obtenint així un so ple de latin soul i rock.

 "Asian Tiger Mosquito"(2011) i "The Papas & The Mamas"(2012)  de Peachy Joke.
 Un dels primers discos que vam tenir a la botiga va ser "Asian Tiger Mosquito" de Peachy Joke. Ja el vam recomanar fa temps però ara és un bon moment per recuperar aquest discazo. Acaben de guanyar dos premis: el delFestiMad i el Villa de Madrid. S'ho mereixen.

Ran Ran Ran "Més Brots" (Auto-Editat, 2013):

Després de la dissolució deTired Hippo, Ferran Baucells ha creat el seu pròpi projecte. Amb Ran Ran Ran ha aconseguit trobar un só pròpi i original a partir del pop-folk. Aconseguint moments inquietants a partir d'unes bases programades i creant rares atmòsferes.

Més Brots va ser presentat en directe el passat dissabte 25 de maig dins de la programació del Micro-Clima Sound 2013.

Ismael Dueñas "Pianisme Il·lustrat" (JazzAteu, WhataboutMusic, 2012): Un disc que cerca l'esperit pop d'unes peces a mig camí entre la clàssica i el minimalisme. Experimentació tocant de peus a terra, una "virgueria".El podreu veure en directe el proper 15 de juny dins del nostre sonar: l'Ultra2013!
Escolteu!

Hibernales  "Un corazón con pelos" (HiJauhUSB, 2013):

Ja sabeu que ens encanten els discos fets a casa amb amor, doncs "Un corazón con pelos" és l'última incorporació del segell o col·lectiuHiJauhUSB a la botiga, i té tot el que ens agrada. Un disc reposat, minimalista i de bon gust. Una lírica preciosa amb subtilesa musical. Unes cançons extretes del llibre  de poemes de Peru Saizprez. 

Una curiositat, el llibre té 198 pàgines i s'han editat 198 cd's. Mola!

Estem enganxadíssims al nou disc de vàlius "Escola" (The Indian Runners, 2013). Primer, perquè s'han currat una edició en vinil amb una portada i contraportada que ens encanten, i després perquè els tius ho fan molt bé. Desenfadats, sense pretencions però amb ganes. Sona a pop però despentinat... un punk domesticat.

Felicitats, ens mola molt!

Jinko Vilova "Cru" (Tomasito Records, 2013):  Portàvem uns dies escoltant el bandcamp de Jinko Vilova, esperant que arribès el CD a la botiga. Ens agrada molt Cru, el primer disc d'aquest trio de Barcelona que, des de la psicodèlia, fa post-punk i krautrock. Tot molt fosforescent. Discarro al cantu! 

Sea & Sun "Australia" (siete señoritas gritando, 2013): Teníem esperances que s'edités en algun format aquest disc. Finalment, la gent de Siete Señoritas Gritando s'han decidit a fer-ho i estem molt contents. Recent sortit del forn ja podeu trobar el primer disc de Sea&Sun. El disc de l'estiu, ple de samplers que ens transporten al so més hedonista de l'electrónica. A ballar! 

9M LIED "9M LIED" (Auto-Produït, 2013): La setmana passada ens van portar aquest disc de post rock instrumental. El vem escoltar en el seu moment i ens va agradar. Però escoltat amb més atenció resulta ser un disc molt gran. 9M LIED no presenta cap novetat en el camí que van obrir, entre d'altres, els més populars Explosion In The Sky, però el disc és impecable. Fosca nit amb ràfegues de vent sorollós. No serà el "disco del verano", però si un dels millors discos d'aquest any. 

NULT "ASIL LISELI" (Auto-Produït, 2013): Feia temps que els companys de Gàbia i Pandereta ens havien parlat d'aquesta joia de grup. Finalment ens hem pogut fer amb aquest disc, instrumental i ambient. Música cinemàtica de mirada perduda, amb una mica de post-rock de baixa intensitat que el fa proper i únic a la vegada. Un tastet.

Anímic "Hannibal" (BCore, 2013): Xapapote, això és el que trobareu al nou disc d'Anímic. Una densa foscor que us cobrira l'ànima amb la lentitud d'un Mamut. Cançons atmosfèriques i tenebroses gens imposades. Sembla que s'hi senten cómodes i ho fan bé. Joder, és gairebé perfecte.

Refree "Nova Creu Alta" (El Segell del Primavera, 2013):
Primer LP del segell del todo poderoso Primavera.
Raúl Fernández omple els silencis íntims dels seus anteriors discos amb una corrent d'aire plena de guitarres i ganes de cantar ben fort. La producció té una clara intenció de compactar tot l'asuntu amb l'esperit de la psicodèlia , on els moments instrumentals recorden el Pau Vallvé més àcid. La bateria, gairebé enfonsada, la toca el puto crack Oriol Roca.Tasteu-lo!

Fa poc que a la botiga disposem de les edicions del segell tortosí Discos Macarras. Escoltant totes les seves referències ens volem aturar i compartir amb vosaltres aquest gran Split. Es tracta d'una coedició de diferents segells fruit de la qual neix aquest 12" repartit entre Wayne i Neila. Un disc de post-metal apocalíptic, com si fesiu un kame-kame ah! però molt bèstia, per acabar amb el món.
Ensumeu!

El Último Vecino "El Último Vecino" (Domestica Records, 2013): El 25 de setembre va sortir a la venda la reedició en vinil del que serà uns dels discos de l'any. Si ens seguiu una mica ja sabreu l'estima que tenim cap a aquest disc i l'artista que hi ha darrera. El vinil presenta les mateixes cançons que contenia el cassette original. El Último Vecinoes mou entre Joy Division i Golpes Bajos, un disc de sonoritats dels 80's. Sona tant fresc i directe que no podreu parar d'escoltar-lo. Amor.

RIZOMA: Aquesta setmana us volem recomanar Rizoma"s/t" (Auto-Produït, 2013). Primer disc d'aquest trio de jazz de Barcelona. Un disc atrevit que mira de reull l'escena inde actual, amb certes influències de bandes com Medeski, Martin & Wood i l'experimentació del pianista Uri Caine. Una proposta fresca i directa al bon gust.

Maria Coma "Celesta" (Amniòtic Records, 2013):Explica Maria Coma que va marxar a Berlín i va escriure totes aquestes cançons dedicades a diferentes persones. Doncs nois, com ens agradaria ser una d'aquestes persones. Poques vegades algú aconsegueix combinar fragilitat amb qualitat de la manera que ho fa Maria Coma en aquest disc. Un disc que tot i estar escrit per ella sola, és el seu àlbum més Amniòtic fins el moment. Amniòtic és el segell de Pau Vallvé. Ell en produeix tots els discos i està aconseguint crear alguna cosa particular i sorprenent, i això ens flipa.

Gente Joven "I, II, III y IV" (Discos de Kirlian, 2013):  Les edicions de  Discos de Kirlian són petites delícies en forma de caramelet d'anís. Acostumats a editar en format 7" ara editen un CD maquíssim de dream pop. Vuit cançons "que se desacen en tus oídos". Tasteu-lo!

Lasers "Exchange Levels" (Irregular Records, 2013) :  Teníem moltes ganes de tenir el nou disc de Laser a la botiga. Per fí aquesta setmana ha arribat i passa a ser un dels nostres discos recomanats. Un album de Deep House sintètic. Obert al Synth-Pop per escoltar a casa però amb els dos peus posats a la pista de ball. Tasteu!

Los Hermanos Cubero "Flor de Canciones"(Auto-Editat, 2013) Feia temps que anàvem darrera d'aquest disc i finalment ja el tenim a la botiga. Los Hermanos Cubero han creat el seu pròpi univers a través de cançons folklòriques, principalment "jotas", però també blues i country, on van desgranant la seva personalitat. S'han inventat el terme "Cordaineros" per asumir, a la seva manera, la figura d'uns nous trobadors. Aquests dies estan participant a diferents festivals on l'acollida és més que notable. Els Hermanos Cubero volen tenir cura de la seva obra fins l'últim detall i, ara mateix, és una de les propostes més fermes i fora dels esquemes que podreu trobar. Aquí us deixem un video

Split 10'' Tirana/ Espírtusanto (vanishing point 2013):  Aquesta setmana han arribat moltes novetats discogràfiques, i molt bones, però en volem destacar i recomanar una de molt especial. És un vinil de 10" compartit entreTirana "Vas a Morir + Totes Les Persones" iEspíritusanto "Femenino / Masculino". L'ha editat la gent del bloc Vanishing Point per amor, perquè val molt la pena donar a conèixer aquestes dues bandes tant originals i bones alhora. Això serà un clàssic! 

Albert Palomar "Cor de Bou" (Senitart, 2012): L'Albert Palomar és un d'aquells cantants que dignifica la figura del canta-autor al mateix temps que omple de bon gust el folk fet en català. Us volem recomanar, i molt, Cor de Bou, un disc perfecte tot i no presentar cap novetat, però mireu els Arcade Fireamb The Suburbs, tampoc feien res nou però es van casacar un dels millors discos del 2010. Segurament ningú compararà a l'Albert Palomar amb Arcade Fire, hi ha referents més clars com Nick Drake però nosaltres sóm així. Bon disc nois, aquest d'en Palomar.  

Coàgul "La Roda de la Justícia" (Màgia Roja, 2013): Entra per la porta gran un nou segell discogràfic a la botiga,Màgia Roja i ho fa amb un disc tant increïble com el de Coàgul. Minimalisme retorçat, crits viscerals i punk esquelètic en un magnífic vinil de color vermell.  

SÚPER GEGANT "CAMINA I OBLIDA" (The Indian Runners, 2013): Portavem temps darrera d'aquest disc, l'última referència de The Indian Runners (un segell cada cop més en forma) és un vinil d'edició limitada a 100 còpies, del qual cada portada forma part d'un tros de mural gegant. Més enllà del cuidat format s'ha de dir que Camina i Oblida és un disc enorme. Seguint el camí de bandes com Grushenka o Univers amb referents internacionals com Jesus and Mary Chain, Súper Gegant toquen el cel amb els seus ecos i tornen a terra amb lletres plenes d'ombres i inseguretats.Tasteu!

Anthony Chorale "Ambitions of the son" EP (Zozaya Records, 2013):  Magnífica carta de presentació , com es diu en aquests casos, d'un desconegut artista polonès que promet  i molt. Folk delicat que recorda a Bon Iver o els primers discos de Sigur Ros però amb una potencial personalitat. És la segona referència deZozaya Records, un grup d'amics melòmans que editen discos com a nosaltres ens agrada, per amor. Escolteu i gaudiu!

The Excitements “Sometimes too much ain’t enough” (Penniman, 2013): Doble alegria amb aquest discazo. Primer, que ja ens podeu demanar els discos de Penniman Records, un segell que porta més de 15 anys editant música negra des de Barcelona. I la segona alegria, doncs aquest disc brutal. Portavem temps darrera d'aquesta bestialitat soul a l'alçada de Sharon Jones and The Dap Kings, però d'aquí. A més el disc està gravat "a la vieja usanza" y han aconseguit un so viejuno que ens fa reviure encara millor una de les èpoques daurades de la música negra.