Torna el mercat de diumenge
dimecres, 3 de juny de 2020
diumenge, 24 de maig de 2020
diumenge, 17 de maig de 2020
diumenge, 10 de maig de 2020
diumenge, 3 de maig de 2020
divendres, 24 d’abril de 2020
dimarts, 14 d’abril de 2020
Aquí estem
Aquí estem. A casa.
El 14 de març va fer un mes que vam tancar la botiga, esperem que de manera temporal.
I per aquestes dates, estem preparant el record Store Day a tope. La situació de tot plegat és bastant surrealista. Ens esperen uns mesos, per no dir uns anys molt raros. Ens permet donar moltes voltes al cap. Pensar en nosaltres, en els altres. En el sistema, en la por. Jo li tinc molta més por a totes les restriccions i decisions del govern que al mateix virus. La incertidumbre continua sent brutal i seguim tots a casa esperant que passi algo, que no sabem que és. La situació ens ha superat a tots per complet. No sé, mai he estat en aquesta situació però dona per escriure molt sobre un paper blanc.
Estar a casa és gairebé com estar a la casella de sortida. Amb els carrers buits i tot tancat, esperant que sortim fora i comencem a omplir una vida nova. Amb una nova consciència del que realment és essencial, les persones importants i les feines que s’hauríen de valorar més. Però també tinc la sensació de sortir a omplir una plantilla que ja està feta. I la tornarem a omplir amb els nostres errors, i potser algun encert. El cas és, com sempre, poder imaginar. Ahir precisement a una tertúlia de Carne Cruda deien que érem capaços d’imaginar un apocalipsi però no érem capaços d’imaginar un nou sistema. Una nova manera de viure que apliqués tot el que (teòricament) estem aprenent en aquesta situació.
Amb la Carme ja teniem apreses algunes coses, i les posàvem en pràctica dintre de les nostres possibilitats. I amb la botiga sempre hem intentat ser coherents. Constància i coherència semblen les dues paraules que ens afirmen. Com el gran Simón al Bar Monaco del carrer Pallars que té dues paraules escrites en un paper “presencia y silencio”. Ens semblen els dos pilars del Monaco. A vegades li dono moltes voltes a com portar la botiga, a com participar en el capitalisme sense corrompre una manera de viure i pensar. Tenir cura de tot sense que suposi un esforç, simplement que flueixi com la manera de ser. D'això he après molt de la Carme.
Aquests dies intentem sobreviure amb el que tenim. Per sort la Carme treballa i tenim un sou garantit, no ens podem queixar. Però la botiga està sotmesa a una mena d'hivernació. Hem aconseguit alguns ingressos per fer front als gastos fixes i impostos. No són suficients per pagar tot, però si per no poder rebre cap ajuda. Tenim ganes d'aguantar. Vam obrir la botiga en el pitjor moment i no hem conegut bons moments encara, així que en algun moment arribaran. Ens sentim molt estimats per tota la gent que ens està ajudant i fins hi tot ens sap greu. Perquè no els volem fallar. Volem seguir oberts per veure passar cada dia als veïns, per descobrir nous discos que ens recomana la gent, per fer feliç a la persona que busca un disc i el troba a la nostra botiga. Simplement escoltar discos i acomular-los a les nostres cases, com petites rodanxes de records vitals.
Moltes gràcies.
El 14 de març va fer un mes que vam tancar la botiga, esperem que de manera temporal.
I per aquestes dates, estem preparant el record Store Day a tope. La situació de tot plegat és bastant surrealista. Ens esperen uns mesos, per no dir uns anys molt raros. Ens permet donar moltes voltes al cap. Pensar en nosaltres, en els altres. En el sistema, en la por. Jo li tinc molta més por a totes les restriccions i decisions del govern que al mateix virus. La incertidumbre continua sent brutal i seguim tots a casa esperant que passi algo, que no sabem que és. La situació ens ha superat a tots per complet. No sé, mai he estat en aquesta situació però dona per escriure molt sobre un paper blanc.
Estar a casa és gairebé com estar a la casella de sortida. Amb els carrers buits i tot tancat, esperant que sortim fora i comencem a omplir una vida nova. Amb una nova consciència del que realment és essencial, les persones importants i les feines que s’hauríen de valorar més. Però també tinc la sensació de sortir a omplir una plantilla que ja està feta. I la tornarem a omplir amb els nostres errors, i potser algun encert. El cas és, com sempre, poder imaginar. Ahir precisement a una tertúlia de Carne Cruda deien que érem capaços d’imaginar un apocalipsi però no érem capaços d’imaginar un nou sistema. Una nova manera de viure que apliqués tot el que (teòricament) estem aprenent en aquesta situació.
Amb la Carme ja teniem apreses algunes coses, i les posàvem en pràctica dintre de les nostres possibilitats. I amb la botiga sempre hem intentat ser coherents. Constància i coherència semblen les dues paraules que ens afirmen. Com el gran Simón al Bar Monaco del carrer Pallars que té dues paraules escrites en un paper “presencia y silencio”. Ens semblen els dos pilars del Monaco. A vegades li dono moltes voltes a com portar la botiga, a com participar en el capitalisme sense corrompre una manera de viure i pensar. Tenir cura de tot sense que suposi un esforç, simplement que flueixi com la manera de ser. D'això he après molt de la Carme.
Aquests dies intentem sobreviure amb el que tenim. Per sort la Carme treballa i tenim un sou garantit, no ens podem queixar. Però la botiga està sotmesa a una mena d'hivernació. Hem aconseguit alguns ingressos per fer front als gastos fixes i impostos. No són suficients per pagar tot, però si per no poder rebre cap ajuda. Tenim ganes d'aguantar. Vam obrir la botiga en el pitjor moment i no hem conegut bons moments encara, així que en algun moment arribaran. Ens sentim molt estimats per tota la gent que ens està ajudant i fins hi tot ens sap greu. Perquè no els volem fallar. Volem seguir oberts per veure passar cada dia als veïns, per descobrir nous discos que ens recomana la gent, per fer feliç a la persona que busca un disc i el troba a la nostra botiga. Simplement escoltar discos i acomular-los a les nostres cases, com petites rodanxes de records vitals.
Moltes gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)