Discos Revolver, la vermella.

Dilluns 7 de juliol Discos Revolver anunciava el tancament de la botiga del carrer Tallers número 13, la vermella. Era una notícia que veiem venir de temps però que ens costa encara de creure. M'han vingut ganes d'escriure a propòsit d'una botiga per la que hem passat tots els barcelonins en diferents moments de les nostres vides. Serveixi aquest petit text com a lament pel tancament i com a homenatge a aquest espai.

No recordo el primer cop que vaig entrar, però si que hi anava vàries vegades quan em trobava en un procés de canvi d'hàbit de comprar discos. Era finals dels 90' i jo venia de la compra de MAXIS de House i electrònica. L'ectrònica es feia una mica més mainstream i els productors, músics i bandes començaven a treballar amb àlbums. A mi llavors em flipaven els Daft Punk, Chemical Brothers, Air, Les Rythmes Digitales, An Der Beat, Herbert... A Revolver vaig trobar una petita cova, allà al final, on podia trobar maxis i àlbums d'aquests artistes. També existia certa fascinació per Depeche Mode, de qui era un fan des dels 16 o 17 anys, i veia a les estanteries tots els seus cds i lps. I també em pillava tot ho de Radiohead, fins hi tot aquells concerts pirates amagats en cds.

Combinant compres amb altres botigues com CD Drome, Daily, La Casa, Sci-Fi, una que hi havia a Plaça Martorell, Castelló... i havia moltes... Revolver va ser parada obligada els divendres, quan em pagaven en un sobre les 3500pts de les hores extres de la setmana. Després, a principis del 2000 em vaig gastar allà una part important del meu sou, segurament ara podria tenir una casa en propietat però vaig preferir acomular plàstics a casa de mons pares, i més tard al pis amb la Carme, en el que estava de lloguer per no haver volgut pagar una hipoteca i gastar-ho en discos. Mai vaig connectar amb el personal de Revolver, anava allà, trobava coses i si preguntava alguna cosa tampoc em tractaven amb molta amabilitat. Tot i així hi anava, perquè tenien discos que podien amb la meva ànima. 

Una mica més entrada la década dels 2000 i gràcies a Revolver, on la secció de música nacional espanyola guanyava protagonisme, vaig anar entrant a la música més d'aquí i al pop. El primer disc de Muchachito, els de La Buena Vida, Manos de Topo, El chico con la espina en el costado, Balago... Era un raconet, abans d'arribar a les samarretes, però era llavors el meu racó. Si et giraves encara estaven els cds de Depeche Mode. Després, a Discos Revolver, he anat de manera més esporàdica, i quan pensava en obrir Ultra-Local Records hi anava per trobar motius pels que continuar anant a les botigues de discos.

Ens sembla increïble que estiguin tancant. Ara recordo molt quan van tancar Luchador i deien "Lamentablemente, no se venden discos" aquella frase em va trencar el cor, i de tant en tant la repeteix la meva consciència. Potser ara es venen discos però les botigues ja no són importants. Les mateixes multinacionals s'han muntat webs per on venen els mateixos discos que distribueixen a les botigues, o fins hi tot edicions diferents. Altres portals gegants i grans superfícies venen discos com s'hi fossin fundes de mòbil. Per no anomenar el preu. El preu dels discos pels aires, els especuladors  i la segona mà com a objecte de luxe. I ja posats podem veure els preus dels lloguers arreu. Doncs sumem-ho tot, i diguem adéu.

Una abraçada molt forta a tota la gent que ha sentit amb el cor aquest tancament. I molts ànims a propietaris i currantes, segur que sortirà algo més endavant i s'obriran altres portes. Gràcies per tots aquests anys Discos Revolver.