Després de treballar molt dur durant quinze anys al magatzem d'una empresa metal·lúrgica, vaig pensar que tindria que fer alguna cosa més. Que tota aquella merda no m'interessava gens, i que si la única cosa que m'agradava era la música, per que no obrir una botiga de discos. Si, potser no és el futur més prometedor econòmicament parlant però ho volia fer.
Sempre trobava excuses per no sortir d'allà i muntar alguna cosa que m'agradés realment. Al final vaig pensar amb els motius i no les excuses per fer alló que volia. Renunciant a un sou important i a la tranquil·litat del treballador indefinit.
Li vaig dir a la Carme, escolta que et sembla això? i em va dir, si ho vols fer endavant, compta amb mi. Joder, que la gent que estimes et recolça,
que si no surt bé aquestes persones seguiran al teu costat, i això és el més important.
Al juliol vaig començar a buscar locals pel barri, volia obrir al Poblenou, perquè és on visc i on m'agrada estar. La cosa era trobar un local econòmic en un puestu acceptable per una botiga així. Volia obrir una botiga de discos especialitzada en grups i segells discogràfics locals, de Barcelona, Catalunya.
Finalment al setembre vaig trobar un local. Es dirà Ultra-Local Records i vaig dibuixar ràpidament un logo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada