dissabte, 25 de gener del 2014

Una petita tonteria

A vegades penso que els grups que més m’han agradat al llarg de la vida son aquells dels quals m’he comprat tota la seva discografia en CD i en Vinil. Si, en els dos formats. El mateix disc, és de malalt, però se que no soc l’únic… espero. Un d’aquests grups és El Petit de Cal Eril. Des d’aquella primera maqueta “Per que es grillen les patates”, que més tard es va editar en vinil fins “La Figura del Buit”. Les Sargantanes al Sol només es va editar en cd… de moment.

Si a més, es combina la locura dels discos amb la de seguir a l’artista el màxim de concerts possibles, estem davant d’un cas claríssim de: banda de la meva vida. Sé que pot semblar exagerat, perquè les bandes de la vida de cadascú acostumen a ser grups molt bèsties dels que es publiquen milions de llibres amb fotos i tot això. Però a mi m’és igual.

Em va pillar tard ho de montar un grup de música, va ser cap el 2007 quan durant una borratxera bastant bèstia vam decidir amb un amic, el Josep, de fer un grup. Aquell any ens vam fotre pel MySpace (si, abans el my space estava de puta mare) i vem descobrir un munt de bandes que feien unes cançons increïbles. Una d’aquestes bandes era El Petit de Cal Eril, em passava el dia escoltant aquelles cançons que tenien allà penjades, “Tornaràs” , “No, no, no”, “Mel”. Fins que un dia vem decidir anar-los a veure a l’Heliogabal.

Joder, va ser una passada, eren boníssims. Els hi vaig pillar la maqueta i els seguíem del rotllo molt fans per tots els concerts.Una vegada vam tornar d’un concert que van fer al BocaNord, que per cert va sonar increïblement bé, vam arribar pel matí a casa i vam fer una versió tajats de “Mel”. Encara borratxos li vam enviar a en Joan Pons, que pensaria: quins tarats aquests, es veu que li va fer gràcia jejeje.

Mica en mica el Petit s’anava fent gran, i els concerts estaven plens, i la gent es sabia les cançons, i va gravar Les Sargantanes al Sol, i després es va enfonsar amb “Vol I Dol” del que penso que es una puta obra mestra. Pel que sembla es va quedar atrapat en aquell disc, fins que aquest passat 2013 va publicar “La Figura del Buit”, una llonganissa enorme de 17 talls de la que pots anar menjant mica en mica cada dia i no cansa.


Ara, que vingui a tocar en un lloc tan gran i especial com el Casino de l’Aliança del Poblenou ens flipa molt. És com tancar un cercle que ens hem inventat nosaltres, i que no sabem quin sentit té. Al nostre puto rotllo, en plan... part de la culpa que existeixi Ultra-Local Records és per les seves cançons, que vingui a prop de casa a fer un concert especial... doncs... ...e... no sé una olla que ens hem fet amb la Carme. Que serà molt emocionant, vamos.


Estramoni | El Petit De Cal Eril from Tots Sants on Vimeo.


El Petit de Cal Eril estarà en concert el 7 de Febrer de 2014 al Casino de l'Aliança del Poblenou a partir de les 21:00h. Podeu comprar les entrades pel Telentrada, a Bankrobber o a Ultra-local Records.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada