Un principi

L’última setmana de novembre és quan comencem a omplir la botiga. Passo comandes a proveïdors i fem dos cents mil viatges a l’Ikea, ja que el nostre cotxe és tant petit que només i cap una estanteria expedit en cada viatge. Ens hem convertit en uns experts del Ikea. Podem comprar en un temps record.

Ja tenim el mobles, posem els llums i ens adonem que la botiga no quedarà molt ben il·luminada, ja ens ho trobarem quan estigui plena a veure com ho fem. És el que passa quan fas les coses amb moltes ganes però sense tenir gaire idea.

Durant la setmana arriben els primers paquets i ens visiten uns quants segells discogràfics. Joder, això comença a ser real... vull dir, era un somni i sembla que s’està fent realitat. A vegades m’agafen moments de caguera total, de felicitat, de nervis... Porto molts dies dormint dos o tres hores, dijous per la nit no em puc moure i em quedo adormit al sofà. M’estressa molt saber que dissabte vinent inaugurem i que encara no tinc clares moltes coses , que falten per fer moltes altres i que tot és molt difícil amb pocs diners. Però ens poden les ganes!